El comte Arnau, L'illa evanescent, Tren equivocat i altres...

¡ El nou número de La Lluna en un Cove !

Número 33 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

J.M Vidal-Illanes
Lula
Anna M. Villalonga
Tomàs Bosch
Rafel Marco
J. M. Rovira
Jon López

Amb la traducció d'un relat de:
Aleksandr I. Kuprín

I l'article "El comte Arnau"
d'Emili Gil

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 33
124 pàgines

Kantuta, de Jon López
El Jon López ens regala el seu molt notable relat titulat Kantuka, un conte on se’ns parla de literatura, de llibres, d’obsessions, de necessitats vitals i espirituals, d’obeir la pròpia veu interior... Kantuta és el nom d’una jove boliviana que descobreix la fascinació per la lletra impresa, per les històries, per les reflexions, per tot allò que de meravellós i genial s’amaga rere d’ella. Però... els altres no entenen la seva obsessió per consumir llibres; la veuen com un petit monstre, com algú poc de fiar... En un moment determinat, Kantuta s’adona que ella mateixa ha perdut el control, que la seva passió per la lectura s’ha convertit en un vici que la consumeix... En un sentit ampli, l’autor usa aquest relat per a manifestar-nos la seva pròpia fascinació i l’amor per la literatura. Un amor, això sí, que pot esdevenir perillós, com en el cas de Kantuta... Amb un llenguatge elaborat i una expressivitat rica i plena de matisos, amb poc d’esforç aquest relat penetrarà en el cor del lector que sàpia, és clar, obrir-se a ell. Més informació

Cent, dos-cents, tres-cents, de Tomàs Bosch
Tomàs Bosch, ens envia des de ses Illes un magnífic relat breu, del qual no convé parlar massa abans de la seva lectura, per por d’espatllar l’efecte de bombolla de sabó que esclata al final del conte. Es tracta de: Cent, dos-cents, tres-cents. Només us direm que la cosa va d’adulteris... i de murris. ¡No us el perdeu! Més informació

Mirades, d'Anna M. Villalonga
Mirades, d’Anna M. Villalonga, és una narració que ens fa veure el que passa en un petit «retall, una rèplica reduïda de la gran ciutat», a través dels ulls d’un observador privilegiat. Arriben els nens que surten d’escola, berenen amb les mares; passa la vella que dóna menjar als ocells; fan els jardiners la seva feina, i discuteixen els homes jubilats sobre futbol i sobre altres coses de les d’ells... Tot, però, no és tan bucòlic com d’antuvi podria semblar... Hi ha gent solitària, trista, grisa, que habita també el jardí. Més informació

Tren equivocat, de J.M. Vidal-Illanes
De vegades, les metàfores de la vida de sobte, quan menys ho esperem, abandonen el seu sentit merament figurat i es literalitzen en situacions concretes, sens dubte per a evidenciar-nos, directament a nosaltres, usant-nos de fet com a objectes passius, tot el seu significat real, tota la càrrega semàntica que amaguen rere els pocs mots que conformem l’expressió lingüística que s’escaigui en aquell moment. Justament això li passa al protagonista d’aquest relat, el qual es veu immers de sobte en una espiral d’esdeveniments que somourà la seva ànima i traurà de lloc aquelles coses del passat que semblaven enterrades o si més no deixades de banda. I vosaltres, ¿heu tingut mai la sensació d’haver agafat algun cop un tren equivocat? Més informació

Intitulat, de Lula
Intitulat, de Lula, és un breu però intens relat d’humor que pren forma d’un sketch ambientat en la seu d’una prestigiosa editorial. Una petita peça, per tant, que parla sobre la literatura, i, en extensió, sobre l’art en general. Qui vulgui pot trobar de rerefons una crítica sarcàstica contra tots aquells aprofitats que, fomentant interessadament una indefinició o desdibuixament del concepte ‹art›, intenten fer-se passar per creadors de no se sap ben bé què. Però, per descomptat, que cadascú faci la seva pròpia lectura. Més informació

El comte Arnau: foc infernal, monges libidinoses, ànimes damnades, (art.) d'Emili Gil
L’Emili Gil, col·laborador habitual de “La Lluna en un Cove”, enviava ara fa uns dies una nota breu a la redacció d’aquesta revista, que reproduïm a continuació perquè serveixi com a introducció de l’article que hem inclòs aquest mes. Heus ací: «Després d’uns quants mesos, he aconseguit sintetitzar bona part de tota la informacio i documentació sobre El comte Arnau. Ha estat un tema ardu, han quedat força coses al calaix, però, a l’igual que em passà amb Jules Verne, la recerca es faria interminable. Penso que, almenys, el lector podrà tenir una idea sobre el mite del comte Arnau. Es dóna la casualitat que al Teatre Nacional de Catalunya estan representant, o ho faran properament, la versió de Maragall sobre el comte Arnau. En fi, espero que us agradi l’article: parla de tots nosaltres i de les injustícies socials que continuen cavalcant en aquest món de desgavell.» Més informació

La meva màquina del temps, de J. M. Rovira
Josep M. Rovira s’estrena en la nostra revista amb una relat entranyable que parla sobre el record: La (meva) màquina del temps. I en el títol apareix la paraula ‹meva› perquè, segons sembla, i tal com diu una de les protagonistes del relat, cadascú té la seva pròpia ‹màquina›, i ha de buscar-la... Més informació

L'illa evanescent, de Rafel Marco
El relat "L'illa evanescent", ambientat en una població marinera, narra la tràgica desaparició sobtada de Rafael el Gegant. Les despulles de la seva preada embarcació, la Teresa, són trobades un malastruc dissabte a la nit, i totes les embarcacions de la badia inicien la recerca del cos amb vida o sense del vell mariner... Més informació

Traduccions: "El brindis", d'A. I. Kuprín
En el número 29 d’aquesta revista vam publicar una traducció d’A. I. Kuprín: “Flors de tardor”. Ara, del mateix autor, publiquem un altre relat ben diferent: El brindis. Si el primer, amb un to intimista, intentava reflectir els sentiments i les emocions (ho anomenarem ‹registre micro›) d’una parella d’enamorats que es torna a trobar després d’uns anys d’haver-se separat, el relat que publiquem ara ens presenta unes motivacions i unes intencionalitats del tot diferents, i on s’utilitza a més a més un registre ‹macro›: el punt de vista se situa a dalt de tot, allà on la humanitat es pot observar en conjunt. En “El brindis” se’ns planteja la realització d’un somni utòpic, en aquest cas la instauració d’un règim anarquista mundial. Fixem-nos bé en la data de redacció del relat: 1905, moment en el qual aquest moviment ideològic i revolucionari vivia moments d’expansió. La instauració d’aquest règim, sumat al conseqüent desenvolupament tecnològic i científic, han permès que la humanitat es situï en el moment de la seva màxima esplendor. Un grup d’homes i dones, adonant-se i prenent consciència del llarg i dolorós camí que ha calgut recórrer per a abastar aqueixa fita, decideix brindar en honor de tots aquells que ho han fet possible. Tanmateix, sembla que la instauració d’aquest món utòpic no acabarà de satisfer del tot alguns cors nobles, que prefiririen, més que no pas homenatjar-la, viure en primera persona l’heroïcitat dels temps antics. Perfecció enfront d’heroisme; aquest és el dilema que, bàsicament, planteja el relat. D’altra banda, és també interessant, o si més no curiós, observar els elements de ciència-ficció que l’autor introdueix en la seva història, els quals elements són els que permeten a la humanitat aconseguir el seu màxim de desenvolupament i de benestar al qual fèiem referència. En base, hi ha la construcció d’una gran bobina terrestre (¡ni més ni menys!) per a l’obtenció d’una suposada font d’energia neta, barata i inesgotable (la font d’energia ideal) generada a partir de la força electromagnètica que aquesta bobina s’encarregaria de canalitzar. Veiem, per tant, que la preocupació sobre models energètics en el món industrialitzat arranca de lluny. Més informació

Tot això ho trobareu a:

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 33
124 pàgines
Accedir a la web

-- 
To UNSUBSCRIBE, email to debian-events-eu-REQUEST_at_lists.debian.org
with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact listmaster_at_lists.debian.org
Archive: http://lists.debian.org/20111123075542.6601413A5122@liszt.debian.org